ROSSASSA SANT BARTOMEU.png

ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU
(SÓLLER)

catalana.png

14

CAPELLA SANT JOAN BAPTISTA

00:00 / 02:49
20-CAPELLA-DE-LES-ÀNIMES.jpg

A la part central, presidint el retaule, podem veure la talla de fusta policromada de Sant Joan Baptista, vestit amb una pellissa de pell de camell. El Sant porta una creu amb la mà esquerra i amb la dreta assenyala un anyell que es troba als seus peus: "Mireu l'Anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món". Aquest anyell és l'Agnus Dei, l'Anyell de Déu. És refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes. Els jueus sacrificaven un anyell durant la commemoració anual de la Pasqua, Jesucrist és sacrificat a la Creu i lleva el pecats del món.

A l'esquerra de la imatge de Sant Joan és troba, damunt una mènsula, la talla de Sant Bernat de Claravall. Aquesta imatge du un llibre a la mà esquerra i el que suposem que devia ésser un bacle a la mà dreta, encara que avui li'n manqui la part superior. Als peus del Sant, que vesteix l'hàbit blanc dels cistercencs, es troba una mitra.

A la dreta del titular de la capella, amb una decoració idèntica a la de l'altre costat, sobre una mènsula, la imatge juvenil de Sant Lluís Gonzaga, el Sant va morir als 23 anys, subjectant una creu.

El retaule és del segle XIX. L'any 1841 es varen gastar 305 lliures en el jaspiat del retaule.

Sobre la imatge de Sant Joan Baptista trobem la fornícula que conté Santa Llúcia de Siracusa amb una palma a la mà dreta, símbol del seu martiri, i un plat amb els seus ulls a l'esquerra. Santa Llúcia és la patrona dels cecs i de les cosidores. Al primer cos del retaule, just davall el capitell jònic d'una pilastra, la de l'extrem de la dreta, es pot veure un ex-vot de Santa Llúcia que roman com a testimoni de la gran devoció que s'ha tingut a la Santa.

Tot el conjunt és d'un gust renaixentista, tot i que es tracta d'una obra del segle XIX.

A la paret esquerra de la capella trobem la talla de la Verge de la Lactància, que dóna de mamar al Nin Jesús. A Sóller se la coneix com la Mare de Déu de la mamella.

A la paret dreta de la capella és troba una porta d'accés a la sagristia oberta a principis del segle XX, amb motiu de les obres que es feren al presbiteri sota el rectorat de Mn. Sebastià Maimó. Damunt la porta podem veure una gran pintura de Santa Catalina de Sena envoltada per escenes de la seva vida.